Entorn
  • Sem catalans

    Arreu dels Països Catalans els atacs directes a la llengua pròpia són corrents i denunciats, però els ciutadans de Catalunya Nord no semblen reaccionar, deu ser degut al fet que els francesos han reeixit a imposar una manera de pensar indiscutible, i de manera hipòcrita però eficaç continuen amb el projecte de l'Edat Mitjana i més tard de la revolució d'eradicar el que consideren com a patuesos. El 1539 amb « Ordonnance de Villers-Cotterêts » el rei Francesc 1er instituïa la llengua francesa com a exclusiva de la vida pública.

  • Podemos, un nou moviment d'esquerres a favor del dret a decidir

    Aquest títol hauria de ser una obvietat, però a l'Estat espanyol no ho és. A la gran majoria de partits i moviments que es fan dir d'esquerres els incomoda un dret tan democràtic i fonamental com és el dret a decidir dels pobles. Sí que s'avenen a reconèixer el dret dels pobles oprimits dins d'altres estats, però quan es tracta de les nacions dins l'Estat espanyol, prefereixen mirar cap a una altra banda... On són, doncs, els seus principis ideològics? Ara podrem fer la prova del cotó fluix amb el nou moviment PODEMOS, la iniciativa popular encapçalada pel professor de Ciències polítiques de la Universidad Complutense de Madrid i presentador de televisió, Pablo Iglesias.

  • Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, una eina útil per garantir un sol poble

    “Primer van venir pels jueus, i jo no vaig dir res, perquè no era jueu. Després van venir pels comunistes, i jo no vaig dir res, perquè no era comunista. Després van venir pels sindicalistes, i jo no vaig dir res, perquè no era sindicalista. Després van venir per mi, i ja no quedava ningú per defensar-me” Pastor Niemöller, víctima dels nazis L’estiu de 2010 naixia Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) arran de l’anunci que Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista disfressat de demòcrata, es presentava a les eleccions autonòmiques de novembre 2010.

  • No se enteran

    No se enteran de nada. Quizás no quieren enterarse, es más acertado. El PP que quiere conectar mejor con el pueblo, el PSOE lo mismo, buscando fórmulas para conectar mejor con la gente. ¿De verdad que no saben las necesidades del pueblo que entre todos mal gobiernan? Cuando los que mandan hacen lo que tienen que hacer, no es necesario buscar fórmulas para conectar mejor con el pueblo, el pueblo sabe perfectamente que es lo que están haciendo los políticos que le mandan. Los que tenemos hoy día por mucho que lo intenten no pueden conectar con nosotros, porque van al margen de nosotros, no pueden esperar que confiemos con ellos cuando salen tantos casos de corrupción política como están saliendo.

  • El Bloc Salt i l'Obra Social de la PAH

    El Bloc propietat del Banc Dolent (SAREB) per la PAH Girona a Salt no és un bolet. No és cap excepció. És un dels 15 blocs recuperats fins ara per la campanya estatal “Obra Social la PAH”, la pràctica totalitat dels quals ocupats al principat per PAH catalanes. Vam decidir impulsar aquesta campanya al constatar que (1) milers de famílies no estaven trobant cap solució (cap ni una) a través de les administracions públiques -ni les empreses públiques locals d'habitatge ni la Generalitat té prou pisos d'emergència social per fer front a l'allau de famílies que no tenen ja cap ingrés o els seus ingressos no els permeten optar a cap pis de protecció- i (2) això està passant mentre després que l'estat espanyol hagi decidit tornar a invertir centenars de milions de diners públics en rescatar la banca, comprar pisos a entitats rescatades i deixar-los tancats a través d'aquest instrument financer diabòlic que és la SAREB.

  • La configuració d’una nova majoria social a les Balears

    Les Illes Balears viuen aquests dies un fenomen social nou. De fet és una revolució. Afegir-hi “tranquil·la” seria una obvietat. Els carrers dels pobles i ciutats de les Illes s’han tenyit de verd, el color de les camisetes que vesteixen els ciutadans cansats de la dèria embogida de José Ramon Bauzá i el seu equip de col·laboradors contra tot allò que soni a propi de les Balears. Des de l’arribada de Bauzá a la presidència del Govern de Balears, ha desplegat una sèrie de lleis, decrets i normes dirigides a fer retrocedir la llengua catalana en aquells àmbits que, amb la promulgació de l’Estatut a l’any 1983 i la Llei de Normalització Lingüística el 1986, havia aconseguit recuperar presència.

  • Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, l’esquerra en majúscules

    I de cop i volta neix un nou moviment. Un moviment d’esquerres que va fins al moll de l’os i que fa autoqüestionar-se a tota entitat o partit que es defineix com a tal. Advoca per una transformació social integral i reivindica, entre d’altres, l’expropiació de la banca privada, salaris i pensions dignes, democràcia participativa, reconversió ecològica de l’economia, habitatge digne per a tothom, mitjans de comunicació públics sota control democràtic o la solidaritat internacional.

  • Perdoneu, però algú ho havia de dir!

    Hi ha una màxima de l’escriptor Manuel de Pedrolo que de molt jovenet vaig fer meva: “Quan una causa és justa, cal protestar fins i tot quan no serveix de res”. Segurament per això treballo al tercer sector i he “invertit” una part de la meva vida en “accions” als moviments socials. Però quan veig que els sindicats, la majoria dels moviments socials, el tercer sector, ja sigui públic o privat, es manifesten contra de les retallades a la plaça Sant Jaume i no a la Delegación del Gobierno; i quan veig com disparen i “escratxen” contra l’agònica autonomia catalana, prou ofegada financerament i subordinada políticament, és quan penso que potser Pedrolo no tenia raó en tot.

  • La no ultraactivitat dels convenis, la mort de la negociació col·lectiva

    La reforma laboral de 2012, Ley 3/2012, conté una càrrega de profunditat important, la fi de la ultraactivitat dels convenis col·lectius. L’objectiu d’aquesta era que si els agents socials no podien arribar a acords, almenys es partís sempre del conveni ja negociat amb anterioritat, en lloc que es passés directament a l’Estatut dels Treballadors (ET). A la pràctica ve a dir que a partir del 7 de juliol el 30% dels convenis en ultraactivitat decauen i es passa al conveni d’àmbit superior, en molts casos també amb la ultraactivitat caducada.

  • Per un país lliure de retallades, cal mobilitzar-nos

    Cada dia que passa els catalans vivim pitjor i, sobretot, molt pitjor del que el nostre esforç i el nostre treball ens permetria. Com a conseqüència, la societat catalana, el nostre teixit productiu, els emprenedors i les classes treballadores veuen minvades les seves oportunitats i, en molts casos, la seva supervivència. Les finances de la Generalitat es troben al llindar del col·lapse fruït de l’asfíxia financera de l’Estat, que és qui ingressa el 95% dels impostos dels catalans, i només proveeix la liquiditat en comptagotes, que amenaça la tresoreria de les arques públiques catalanes, i posa en perill les prestacions més elementals de l’estat del benestar.

  • Rescatem famílies: dació en pagament!

    Especulen; s’equivoquen; nosaltres ho paguem: fóra de casa! Pot sonar reduccionista, però el transfons del drama que viuen les famílies afectades pels centenars de milers d’execucions hipotecaries té l’origen en una aposta lucrativa, gens productiva, que juga amb l’atzar i l’endeutament. El negoci bancari hi té molt a veure, perquè aquest sector sí que té l’obligació professional de conèixer la legislació i perquè la intenció no era ajudar a les famílies, sinó enriquir-se pel seu deute inflat.

  • Els vicentins: com entrar a l'Àrea Metropolitana i no morir en l'intent

    Ja hem fet un pas endavant: Catalunya ja és subjecte polític i jurídic sobirà i cada dia estem més a prop del referèndum sobre l’estat propi. Ara cal que ens comencem a arremangar i que tinguem molt present els territoris on vam treure els pitjors resultats a les darreres eleccions catalanes, és a dir, les zones menys favorables a la independència, com són el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i part del Tarragonès. De cara a la campanya pel SÍ, cal reforçar aquestes zones, però com? Tenim el cas paradigmàtic i exemplar de St.

  • La Marató per la Independència

    La societat civil catalana parla i ha parlat en les darreres eleccions catalanes. La política en majúscules la fan les persones, i independents com l’advocada Gemma Calvet o la periodista i escriptora Eva Piquer, de Catalunya Sí, ara podran exercir la seva vàlua professional al Parlament de Catalunya com a diputades des de les files d’ERC. Això és possible al nostre país perquè gaudim d’una llarga tradició com a poble solidari, voluntari i altruista que dóna veu a la societat civil desperta.

  • 70 x 100 x decidir

    Després de felicitar-nos pels bons resultats obtinguts per ERC-Catalunya Sí, la dada més rellevant d'aquestes eleccions ha estat la participació. La radiografia del país amb un 70% de participació, és la més nítida i real que mai havíem obtingut socioelectoralment parlant. És cert que aquesta radiografia és complexa i probablement no serà fàcil la gestió del procés que, com a poble, hem iniciat. Però no és menys cert que, del 25N, també es desprèn que les bases estructurals per a tirar endavant el procés són més sòlides del que podíem pensar només fa uns anys.

  • Tots som societat civil

    Es ben cert que el concepte de societat civil tal i com avui l'entenem, adquireix nom propi i reconeixement polític amb Antonio Gramsci . Aquest filòsof radiografià amb precisió les societats industrials i n'identificà els actors socials i polítics. I sobretot intentà descriure els seus potencials com a agents de canvi i transformació. Encara que avui ens sembli quelcom aliè i sovint antagònic, el concepte gramscià de societat civil inclou els partits polítics com a part fonamental d'aquesta.