Entorn
  • Jordi Cuesta

    Salari Mínim a 655€? No gràcies, ANEM A MIL!

    Així ha nascut la Plataforma Anem a Mil. No volem un Salari Mínim (SM) tan indigne com aquest i proposem que s’apugi a mil euros. La competència és estatal i no sembla que el govern espanyol vulgui apujar-lo. El nostre objectiu és crear consciència social al voltant d’aquesta injustícia i ho hem començat a fer amb la campanya Municipis a Mil, en què més de 30 Ajuntaments ja han aprovat mocions perquè el món municipal, dins el seu marge legislatiu, es basi amb aquest SM a mil, tant pels seus treballadors com pels de les empreses subcontractes.

  • Sí amb nosaltres

    Sí amb nosaltres, un tastet sobre Catalunya

    “Sí, amb nosaltres” es una asociación sin ánimo de lucro y no partidista, constituida por integrantes de la comunidad catalana originarios de diversas partes del mundo que desean participar activamente en la construcción de una Catalunya nueva. Este mes ha iniciado un ciclo de charlas para profundizar sobre varios aspectos de la sociedad catalana para personas venidas de otras partes del mundo. El ciclo de charlas que lleva como título “Un tastet sobre Catalunya”, tiene por objetivo acercar a todas aquellas personas venidas de otras partes del mundo, que tengan intereses e inquietudes por aprender sobre la gastronomía, la situación política, las lenguas que se hablan, la Historia y otras cuestiones que configuran la sociedad catalana.

  • Marta Vilalta

    Un Govern còmplice de les lluites i els anhels

    El nou Govern de Catalunya sorgit després del 27S ha començat a caminar. Són moltes les prioritats que s’hauran d’abordar ràpidament per donar resposta al mandat democràtic, per fer front a l’emergència social a través del Pla de Xoc, per canviar aquelles decisions que fins ara posàvem en dubte, i per complir el compromís adquirit amb la ciutadania. Les dones i els homes d’Esquerra que en formen part saben el perquè i l’objectiu de la seva responsabilitat: empènyer des del seu àmbit per fer realitat la República Catalana i construir un nou país just, net i amb igualtat d’oportunitats.

  • Anna Palou

    Una política migratòria europea sense justícia ni dignitat

    “Quan veig una persona en perill, no m’ho penso. Actuo”. Aquestes són les paraules de Costas, un dels pescadors de l’illa de Lesbos, a Grècia. Ell, com tants altres pescadors, ha actuat en molts naufragis d’embarcacions que arriben a Grècia des de Turquia per la ruta del Mediterrani. Ho ha fet deixant la seva feina de banda i sense demanar res a canvi. Per què la Unió Europea no actua de la mateixa manera? Per què no avantposa la vida i dignitat humana als seus propis interessos?   La UE continua veient la immigració com una vulneració de fronteres en lloc de actuar com el que és: una crisi humanitària on milers de persones d’arreu es veuen obligades marxar de casa seva per diferents motius, no per això alguns menys importants que altres.

  • Dignitat per als venedors ambulants

    “Saps quan una persona comença a sentir una indignació enorme i es posa a cercar vies d’actuació amb els moviments socials? Perquè quan vols defensar el dret humà bàsic de no morir pel fet de ser immigrant, sense papers, negre, pobre, manter i sense cap possibilitat d’ascensió social, i hi apareixen diversos hipòcrites defensant la violència”. He volgut encapçalar aquest text amb la frase d’una activista. La vaig sentir arran de la mort del venedor ambulant en Salou, l’agost del 2015.

  • Sortim al carrer per dir #MaiMés

    Molts som els que estem colpits i amb el cor encongit pels atemptats de París. I la vegada estem corpresos i se’ns escapen les llàgrimes quan veiem el drama dels refugiats i les poques respostes que els estats estan donant. Vivim amb tristesa la violència arreu que colpeja indiscriminadament dones, homes, nens i nenes. Ens enrabiem quan veiem la utilització que es fa de tot plegat i qui ho aprofita per fer islamofòbia i per atiar el racisme i la xenofòbia.   I coincidim en l’absurditat de les guerres i en l’estupidesa de voler acabar amb la violència amb més violència.

  • Marta Vilalta

    Teixim complicitats

    La societat civil catalana, que sempre ha destacat per estar mobilitzada, organitzada i atenta a les reivindicacions que tocava a cada moment, s’ha convertit avui dia encara més en un moviment de moviments, que ha conquerit els carrers, ha liderat demandes, ha legitimat reivindicacions i ha demostrat gran cultura democràtica, participativa, social i política en molts àmbits.      Esquerra Republicana com a organització política transformadora, que vetlla i treballa per una societat neta i  justa amb igualtats d’oportunitats en el marc d’una República Catalana d’homes i dones lliures, ara més que mai ha de teixir les complicitats necessàries i ha de saber treballar obertament i en xarxa amb aquells amb qui compartim objectius polítics.

  • Gemma Lago

    La Rosa Verda

    El consum de cannabis a Catalunya, terapèutic i lúdic, és una realitat social. Fins ara, la tendència prohibicionista emparada en la desgastada “guerra contra les drogues” obligava a aquestes persones a viure en la clandestinitat i a estar vinculades al mercat il·lícit amb tots els problemes i perills que això suposa.   Amb anys de lluita i reivindicació a les espatlles, les pròpies persones usuàries de cànnabis han anat bastint un model on grups de consumidors i consumidores, majors d'edat, comparteixen cultius en un format d'associacions sense ànim de lucre.

  • Mare Mortum

    La Mediterrània, aquell mar que fa milers d’anys que ens conecta amb el Món i amb la Història, ja fa massa temps que es tenyeix de roig. I el vermell de sang no es per l’almadrava ni per les quatre barres que segons les cròniques medievals portaven els peixos. Sinó per les vides perdudes de milers de persones que intenten travessar aquest mar tan nostre. Un mar fet d’intercanvis i relacions entre les persones i les cultures. Un mar que en els darrers 3000 anys ha anat forjant els fonaments del nostre univers cultural.

  • ... i ara un nou país!

    Divendres 12, ha fet un any de l’aconseguiment de la data i de la pregunta del que havia de ser un (EL) xoc de trens entre la legalitat espanyola i la legitimitat catalana, un pas importantíssim per la nostra història, i un pas petit, però ferm, per a la llibertat de tota la humanitat. Esforç ingent i al mateix temps balder, si observem que a la fi sembla que només ha de servir per poder arribar a les eleccions de 2016 o a la llista única!. Dissabte 13 també feia 5 anys del 13-D a Osona, i ens retrobàvem representants de l’ANC, Òmnium i algun ja antic voluntari del Vic-decideix, o del Tona-decideix o d’un altre “-decideix” a la Central, edifici que i tot i la seva curta nova vida, ha estat espectador de privilegi en la creació i desenvolupament tant del 13 D com de l’ANC.

  • Quan el moviment social es diu poble de Catalunya

    Poques vegades trobarem un moviment social tan fort i multitudinari com el que tenim ara a casa nostra. Es diu poble de Catalunya. Un moviment de centenars de milers de persones actives i decidides a no cedir. No és un moviment de defensa del mediambient, de la llengua, de la immigració o de la cultura de pau. Ho és de tot alhora. Defensa un país lliure i un model d'estat nou i diferent. Poques vegades els moviments socials han tingut tant suport i tanta força política com la que té ara la societat civil catalana, que manté com mai havia fet abans un pols desafiant als partits per seguir el camí traçat amb el qual s'havien compromès.

  • Junts ho farem possible

    Aquest Onze de Setembre de 2014 romandrà en les nostres retines per sempre més com el dia en que la gent de nostre país s’aplegà a dues de les principals vies de la nostre capital per a demostrar la seva voluntat. Sí, la nostra ciutadania va traçar una V de voluntat, de votar i de victòria. La immensa majoria de la societat civil catalana va seguir la crida de l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural i es va manifestar a Barcelona per deixar ben palès el que espera dels seus representants polítics.

  • Insubmissió a les aules

    Un cop més la societat catalana ha demostrat que quan la política es fa malament al Congrés, la gent la desfà als carrers. Som Escola i altres entitats de la societat civil, sindicats, partits i la comunitat educativa en ple van sortir al carrer el passat 14 de juny per rebutjar la llei Wert. Però no era una mera protesta. Era un advertiment: ja n'hi ha prou! Ja n'hi ha prou d'intentar assassinar una llengua, ja n'hi ha prou d'intentar fragmentar el català de les Illes, el País Valencià i el Principat, ja n'hi ha prou de voler fracturar la societat.

  • Multireferèndum, democràcia en majúscules

    “Multireferèndum és una convocatòria per decidir sobre diferents qüestions d’interès públic que es multiplicarà a Catalunya des del 23 d’abril fins al 25 de maig, dia de les eleccions europees” per tal de “Activar una xarxa a favor de la democràcia directa a través d’una experiència pràctica” Amb aquestes paraules defineixen la iniciativa els seus promotors. (Som lo que Sembrem, Xarxa per la sobirania energética, Candidatura d’Unitat Popular,  Plataforma Aturem Barcelona World o la Plataforma No a la Mat.

  • FSCat 2014 “Un altre món és possible. Ja s'està construint”

    Ara fa poques setmanes es celebrava a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona la 4a edició del Fòrum Social Català (FSCat), la versió local del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre que va esdevenir cimera de l’altermundisme a principis de segle XXI i que, des del 2008, es fa cada dos anys a casa nostra. El FSCat és un espai de trobada i confluència de la ciutadania i els moviments socials per proposar un altre món possible davant del model capitalista que aprofundeix en les seves polítiques neoliberals, espoliant els recursos dels pobles més empobrits.