Entorn

Mare Mortum

La Mediterrània, aquell mar que fa milers d’anys que ens conecta amb el Món i amb la Història, ja fa massa temps que es tenyeix de roig. I el vermell de sang no es per l’almadrava ni per les quatre barres que segons les cròniques medievals portaven els peixos. Sinó per les vides perdudes de milers de persones que intenten travessar aquest mar tan nostre. Un mar fet d’intercanvis i relacions entre les persones i les cultures. Un mar que en els darrers 3000 anys ha anat forjant els fonaments del nostre univers cultural. Però també uns valors que hem fet nostrums i que contradiuen les morts dels que dia rere dia l’intenten travessar per posar un peu en la seva ribera nord, a la recerca d’una vida millor.

Unes morts estúpides, com totes potser, però que no només maten gent. Maten les esperances d’aquells que s’arrisquen a travessar-lo davant massa indiferència i fan morir també cada dia una mica més el sentit i la coherència d’aquests valors i drets que tants sacrificis i esforços ens ha costat aconseguir.

Encara que només sigui per pur egoisme, per no haver de traspassar tot allò que de civilitzatori hem construit, hem d’aturar aquesta vergonya. Cada cop que s’ofega un ciutadà de la ribera sud pel sol fet de tenir esperança en quelcom millor més s’ofega l’esperança que a la ribera nord res pugui ser millor.

Per complicada i perversa que sigui la geopolítica, hem de dir prou. Sisplau que algú aturi això.


Jordi Fexas
Comissió sectorial de Moviments Socials
Esquerra Republicana

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament